NECESSITAT D'AQUEST PLA DE TREBALL

De manera paradoxal, tot i la pretesa maduresa més primerenca en els nens, lògica conseqüència d'un nivell més alt de vida, cada vegada és més ingent el nombre d'alumnes, a tots els nivells, que no aconsegueixen assolir les exigències mínimes a què són sotmesos.
La pregunta no es fa esperar: A què es deu aquest fet contradictori? respondre exhaustivament suposaria tota una reflexió profunda sobre la funció de l'escola, sobre les formes i maneres de les diverses institucions pedagògiques i sobre els factors, tant interns com externs, concomitants a la tasca educativa.

No serà que a una educació bàsica-operativa, de tècniques i destreses, estem oposant una educació bàsica-conceptual, de continguts, «digestiva», com ha arribat a qualificar Sartre[1]. Més senzillament: s'està demanant als alumnes erigir edificis sense dir-los quins instruments utilitzar i com manejar-los. Arriba així el fracàs i el desencant. No és estrany, doncs, que els que abandonen l'ensenyament institucional, abandonen, de manera paral·lela, tot el que té a veure amb l'estudi i la lectura.
Dins d'aquest esquema ideològic se situa la necessitat d'unes tècniques d'estudi i estratègies d'aprenentatge i aquí és on entra aquest pla de treball.

---

[1] Sartre, J.P., El hombre y las cosas, citado por Freiré, Paulo, Pedagogía del oprimido. Madrid. Siglo XXI, 1979, p. 83