LA LECTURA

Llegir no consisteix en la simple traducció dels grafemes d'un text donat, sinó en captar i comprendre el seu significat, descobrint i valorant la informació escrita. Aconseguir que els alumnes interpretin un escrit (sent capaços d'expressar en el seu propi vocabulari) és la pretensió d'aquestes sessions, alhora que exercitar una tècnica indispensable dins i fora del context escolar.

SESSIONS:10	CONTINGUT: La lectura
OBJECTIU 1. Introduir a l'alumne en l'estudi de les tècniques de Treball Intel·lectual Bàsiques. 2. Facilitar els passos a seguir en abordar la lectura comprensiva. 3. Aprendre a localitzar les idees principals i secundàries d'un text, descobrint l'estructura lògica del seu contingut. 4. Saber utilitzar el diccionari. 5. Mesurar la velocitat i la comprensió lectora. 6. Comprendre la importància de la fixació ocular.
ACTIVITATS 1.1   Pluja d’idees sobre els avantatges d’una bona comprensió lectora. 2.1    Lectura i explicació dels passos que el bon lector porta a terme quan s'enfronta a un text. 3.1 Lectures 2, 3 i 4. Comentaris sobre aquestes. 4.1 Ús del diccionari. 5.1 Realització d’una prova per mesurar la velocitat i la comprensió lectora. 6.1 Activitats per a la fixació ocular i facilitar la lectura.
RECURSOS 1.    Passos necessaris per abordar la lectura comprensiva. 2.    Actituds a tenir en compte davant la lectura. 3.    Com millorar la velocitat lectora. 4.    Millora de la comprensió lectora. 5.    Lectura/prova: Millorem la nostra lectura I. 6.    Activitats: Millorem la nostra lectura II.

1.PASSOS PER ABORDAR LA LECTURA COMPRENSIVA

A l'hora d'enfrontar-nos a un text hem de donar una sèrie de passos:
1. Prelectura o lectura exploratòria: que consisteix a fer una primera lectura ràpida per assabentar-nos de què es tracta. En aquest primer pas aconseguirem:

      Un coneixement ràpid del tema.

      Formar l'esquema general del text on inserirem les dades més concretes obtingudes en la segona lectura.

      Començar l'estudi d'una manera suau de forma que anem entrant en matèria amb més facilitat.

      A més pot servir també per donar un cop d'ull als teus apunts abans d'anar a classe i així:

-         connectar abans amb l'explicació del professor, costant-te menys atendre i assabentant-te del tema.

-         Posar-te de manifest els dubtes que aclariràs a classe, i prendre els apunts amb més facilitat.

2. Lectura comprensiva:que consisteix a tornar a llegir el text, però més a poc a poc, paràgraf a paràgraf, reflexionant sobre el que llegim. D'aquesta manera entendràs millor el tema a estudiar, de manera que et serà molt més fàcil assimilar i aprendre.

3. Ampliar vocabulari: per ampliar el vocabulari cal que treballis amb sinònims i antònims. Busca al diccionari les paraules que no coneguis.

2. ACTITUDS A TENIR EN COMPTE DAVANT LA LECTURA

Que he de fer quan llegeixo?

1. Centra l'atenció en el que estàs llegint, sense interrompre la lectura amb preocupacions alienes al llibre.

2. Tingues Constància. El treball intel·lectual requereix repetició, insistència. El lector inconstant mai arribarà a ser un bon estudiant.

3. Has de mantenir-te actiu davant la lectura, cal llegir, rellegir, extreure l'important, subratllar, esquematitzar, contrastar, preguntar-se sobre allò que s'ha llegit amb la ment activa i desperta.

4. No adoptis prejudicis davant de certs llibres o temes que vagis a llegir. Això et possibilita aprofundir en els continguts de forma absolutament imparcial.

5. En la lectura apareixen dades, paraules, expressions que no coneixem el seu significat i ens varem quedar amb el dubte, això bloqueja el procés d'aprenentatge. Per tant, no siguis mandrós i busca al diccionari aquelles paraules que no coneguis el seu significat.

3. COM MILLORAR LA VELOCITAT LECTORA

- Per augmentar la velocitat lectora hem de partir dels fonaments del que és llegir. En llegir els nostres ulls van movent-se a base de salts o fixacions en què s'agrupen una o diverses paraules. Per tant, per augmentar la velocitat el que hem de pretendre és fer el menor nombre de fixacions possibles en cada línia per així en una sola fixació abastar el major nombre de paraules possibles. Podem veure millor això en un exemple:

"A les platges / de tots els mons / es reuneixen els nens /
El cel infinit / s'encalma / sobre els seus caps; / l'aigua /
Impacient, s'esvalota. / A les platges de tots els mons /
els nens es reuneixen, / cridant i ballant "(Brunet 1988, pag.93)

(Els espais entre barres són el grup de paraules que es perceben d'un sol cop de vista, fixació, per un lector normal)

- Intenta practicar tot el que puguis amb textos que t’atreguin, encara que s’ha de reconèixer que la poesia pot ajudar-te a millorar la velocitat, ja que les frases i línies són més curtes.

- També podem augmentar la velocitat lectora de la següent manera:

      Tria tres pàgines seguides d'un llibre que et motivin i que estiguin més o menys igual plenes de text.

      El primer full l'has de llegir a la velocitat que normalment ho facis, però procurant entendre el que llegeixes.

      La segona fulla, a continuació, la llegeixes a la major velocitat possible, sense preocupar-te en entendre el que llegeixes o si et saltes paraules i sense tornar enrere.

      Finalment, la tercera fulla la llegeixes a la major velocitat que puguis, però aquesta vegada assegurant que entens el que llegeixes i seguint les pautes de les que parlàvem abans de les fixacions i de procurar no tornar enrere (un dels majors problemes dels lectors lents).

      En acabar de llegir la tercera fulla apuntes el temps que et va portar aquesta última. Aquest exercici el has de fer cinc dies a la setmana durant 3 setmanes.

Si veus que no augmenta la velocitat, repeteix aquest tipus d'exercici o prova la tècnica següent.

      Col·loca una postal sota la línia que llegeixes, tractant d'anar augmentant progressivament la rapidesa de la lectura i llegint cada línia amb només tres o quatre fixacions, segons la seva longitud.

4. MILLORA DE LA COMPRENSIÓ LECTORA

Podem passar a parlar ara d'un mètode, més que d'una tècnica, de millora de la comprensió lectora. El mètode EPL2R respon a un estil més minuciós i detallat de la lectura que la pots fer servir com a mètode d'estudi.

Cada lletra del grup EPL2R respon a la inicial de cinc passos que es proposen en la lectura de qualsevol text:

- Exploració: consisteix a saber de què va el text abans de posar-nos a treballar en ell. Fes una primera lectura ràpida per agafar una petita idea que va.

- Preguntes: en aquesta fase ens plantegem una sèrie de preguntes, fonamentals a prop del text que creiem que hem de saber respondre després de la lectura. Podem transformar en preguntes els encapçalaments i títols.

- Lectura: aquesta és la fase pròpia de la lectura, que ha de ser amb el ritme propi de cada un, fent una lectura general i buscant el significat del que es llegeix. Si cal, busca al diccionari les paraules que desconeixes. En una sessió d'estudi aquí introduiríem el subratllat, les notes al marge, etc.

- Respostes: un cop acabada la lectura analítica anterior, passa a contestar les preguntes que et plantejaves anteriorment i si cal fes-te alguna pregunta més específica, concreta o puntual sobre el text i el seu contingut.

- Revisió: consisteix en una lectura ràpida per revisar el text, o tema, llegit. Es veuen els punts que no van quedar clars i es completen les respostes. Aquí, en una sessió d'estudi, introduiríem els esquemes i resums.

5. MILLOREM LA NOSTRA LECTURA I.

En aquest exercici anem a comprovar la teva velocitat lectora. Hauràs de llegir el text el més ràpid que puguis, sense cometre errors i tenint en compte que has de comprendre el que llegeixes per poder contestar unes preguntes que et farem al final de la lectura. La teva tutora et donarà la senyal per començar la lectura.

TEXT

Va ajustar les amarres dels rems als porres i tirant endavant contra els rems va començar a remar, sortint del port en la foscor. Hi havia altres bots d'altres platges que sortien al mar i el vell sentia submergir les pales dels rems i empènyer encara no podia veure'ls ara que la lluna s'havia ocultat darrere de les llomes.

A vegades algú parlava en un bot. Però en la seva majoria els bots anaven en silenci, excepte per la remor dels rems. Es van desplegar després d'haver sortit de la boca del port i cada un es va dirigir cap a aquella part de l'oceà on esperava trobar peixos. El vell sabia que s'allunyava molt de la costa i va deixar enrere l'olor a terra i va entrar remant al net olor matinal de l'oceà. Va veure la fosforescència dels sargassos a l'aigua mentre remava sobre aquella part de l'oceà que els pescadors anomenen el gran forat perquè es produïa una sobtada fondalada de set-centes braces, on es congregava tota mena de peixos a causa del remolí que feia el corrent contra les escabroses parets del llit de l'oceà. Hi havia aquí concentracions de gambetes i peixos de carnada i de vegades rajades de calamars en els forats més profunds i de nit s'aixecaven a la superfície on tots els peixos rondaires es encebaven en ells.

En la foscor el vell podia sentir venir al matí i mentre remava sentia el tremolós remor dels peixos voladors que sortien de l'aigua i el xiuxiueig que els seus rígides ales feien solcant l'aire en la foscor. Sentia una gran atracció pels peixos voladors que eren els seus principals amics en l'oceà. Sentia compassió per les aus, especialment les petites, delicades i fosques orenetes de mar que caminaven sempre volant i buscant i gairebé mai trobaven, i va pensar: les aus porten una vida més dura que nosaltres, excepte les rapinyaires i les grans i fortes. Per què hauran fet ocells tan delicats i tan fins com aquestes orenetes de mar quan l'oceà és capaç de tanta crueltat? El mar és dolç i bonic. Però pot ser cruel,. i s'enfelloneix tan sobtadament, i aquests ocells que volen picant i caçant, amb les seves tristes veuetes són massa delicats per a la mar.

Deia sempre la mar. Així és com li diuen en català quan la volen. A vegades els que la volen parlen malament d'ella, però ho fan sempre com si fos una dona.

Alguns dels pescadors més joves, els que usaven boies i flotadors per a les seves llinyes i tenien bots de motor comprats quan els fetges de tauró es cotitzaven alts, empraven l'article masculí, li deien el mar. Parlaven del mar com d’un contendent o lloc, o fins i tot un enemic. Però el vell el concebia sempre com pertanyent al gènere femení i com una cosa que concedia o negava grans favors, i si feia coses perverses i terribles era perquè no podia posar-hi remei. La Lluna, pensava, l'afectava el mateix que a una dona.

Remava ferma i tot seguit i no li costava un esforç excessiu perquè es mantenia en el seu límit de velocitat i la superfície de l'oceà era plana, excepte pels ocasionals remolins del corrent. Deixava que el corrent fes un terç de la seva tasca i quan va començar a clarejar va veure que es trobava ja més lluny del que havia esperat estar a aquesta hora.
«Durant una setmana -va pensar-, he treballat en les profundes fondalades, i no vaig fer res. Avui treballaré allà on hi ha les taques de bonics i albacras i potser hagi un peix gran amb ells».

Abans que es fes realment de dia havia tret les seves carnades i estava derivant amb el corrent. Un esquer arribava a una profunditat de quaranta braces. El segon a seixanta-cinc i el tercer i el quart descendien allà fins l'aigua blava a cent i cent vint braces.

Cada esquer penjava cap avall amb l'asta o tija de l'ham dins del peix que servia de carnada, sòlidament cosit i amarrat, tota la part sortint de l'ham, la corba i el garfi, estava recoberta de sardines fresques. Cada sardina havia estat empalat pels ulls, de manera que feien semigarlanda en l'acer que sortia. No hi havia cap part del ham que pogués donar a un gran peix la impressió que no era una cosa saborós i d'olor desitjable.

Ernest Hemingway "El vell i el mar" Booket

PRACTICA A CASA AMB AQUEST I AMB ALTRES TEXTOS AMB ALGÚ QUE TOME EL TEMPS AMB UN CRONÒMETRE. NO OBLIDIS QUE DESPRÉS DE PRACTICAR HAS DE FER LECTURA SILENCIOSA!

Contesta les següents qüestions:

1. Què va veure a l'aigua mentre remava sobre aquella part de l'oceà que els pescadors anomenen el gran forat?

a) Els peixos voladors.

b) La fosforescència dels sargassos.

c) Les delicades i fosques orenetes.

2. Quant mesurava el gran forat que es produïa per la sobtada fondalada?
a) Cinc-centes braces.

b) Sis-centes braces.

c) Set-centes braces.

3. Què sentia el vell mentre remava?

a) La remor de les gavines.

b) La remor dels peixos voladors.

c) La remor de les delicades i fosques orenetes.

4. Per què sentia gran atracció el vell?

a) Per les delicades i fosques orenetes.

b) Per les aus petites.

c) Pels peixos voladors.

5. Quan es van desplegar els vaixells?

a) En la gran fondalada.

b) Després de sortir de la boca del port.

c) En alta mar.

6. Quins animals es congregaven en el remolí que feia el corrent?

a) Peixos de totes classes.

b) Seitons i sardines.

c) Gambetes i peixos de carnada.

7. Què es preguntava el vell?

a) Per què hauria tants peixos voladors.?

b) Per què haurien fet ocells tan delicats?

c) Per què es produïa el forat?

8. Quin nom usaven els pescadors més joves per cridar l'oceà?

a) El mar.

b) Els mars.

c) La mar.

9. El vell deixava que el corrent fes ...

a) Una cambra de la seva feina.

b) Un terç del seu treball.

c) Un cinquè de la seva feina.

10. On havia treballat el vell durant la setmana?

a) En el lloc on estaven les taques de bonic i albacras.

b) En les profundes fondalades.

c) En alta mar.

Velocitat lectora: Nombre de paraules llegides / Temps en segons

Multiplicar per 60 per convertir en paraules per minut.

Control de la velocitat lectora.

Per a això en la pissarra, la tutora, escriurà nombres que representin els segons de 10 en 10 a partir de 120. Se li donen les instruccions a l'alumnat perquè faci una lectura ràpida però comprenent el que llegeixen per tal de que puguin contestar unes qüestions sobre la mateixa.
La tutora anirà marcant a la pissarra un nombre cada 10”. L’alumne que acaba la lectura anota el nombre que la tutora assenyala a la pissarra en aquest moment. Per calcular la velocitat lectora es divideix el nombre de paraules pel nombre de segons empleats. Per tal de transformar-la en paraules per minut es multiplica per 60.

El text anterior conté 734 paraules.

AVALUACIÓ DE LA LECTURA

Nivell alt> 180 i entre 8 i 10 qüestions encertades.

Nivell mitjà 140-179 i entre 5 i 7 qüestions encertades.

Nivell baix 110-139 i entre 3 i 4 qüestions encertades.

Molt baix <110 i entre 0 i 2 qüestions encertades.

Solucions a les qüestions de comprensió de la lectura:

1.    b / 2. c / 3. b / 4. c / 5. b / 6. c / 7. b / 8. a / 9. b / 10. b

6. MILLOREM LA NOSTRA LECTURA II.

Quan llegim un text els ulls avancen a petits salts. Si vols llegir molt més ràpid has d'intentar fer el mínim de fixacions dels ulls en cada línia. A continuació farem un exercici progressiu perquè ampliïs la teva visió en la lectura. Has de llegir cada paraula d'un sol cop d'ull. Busca el significat d'aquelles paraules que no coneguis. Llegeix primer en vertical i després en horitzontal.

 

En el següent exercici fixa la teva vista en el punt i llegeix la frase que està per sobre sense moure els ulls.

No oblidis practicar aquests exercicis a casa!

COMENTARIS

1. La prova de l’avaluació de la velocitat lectora començarà amb l’explicació per part de la tutora dels objectius de l'activitat i els avantatges d'una bona lectura.

2. La Tutora realitzarà l'avaluació de la velocitat lectora. Aquesta serà l'avaluació
inicial. Un cop acabada la lectura es contesta a les qüestions i es fa la
correcció d'aquesta. El mestre de l'àrea de Llengua podria comprovar
posteriorment la velocitat lectora amb una lectura individual de cada alumne.
3. S'introdueix la tècnica de "visió de la part superior" i l'alumnat realitza els exercicis del full de treball.

4. S'insistirà l'alumnat perquè practiqui a casa els exercicis realitzats a la sessió de tutoria.

D’altra banda en les activitats de “Millorem la nostra lectura II”, la tutora, mitjançant el full de treball de l’alumne, explicarà com es fa la fixació ocular a la lectura. Insistirà en la necessitat de no llegir síl·laba a síl·laba, ni inclòs paraula per paraula. S’ha d’intentar realitzar el mínim de fixacions en cada línia. La tutora ha de destacar la importància de fer la fixació a la part superior de la línia.